La manca de cúrling a Catalunya

La falta d’instal·lacions de gel impossibilita el creixement d’aquest esport

Un cap de setmana. Aquest és l’espai que se li dona al cúrling competitiu a Catalunya. Aquest temps el que dura la lliga catalana, que ara mateix integren 6 equips. A part d’això, per competir a Catalunya, només queda el Bonspiel anual de Puigcerdà, que està obert a tots els equips que es vulguin apuntar, o en algun esdeveniment molt puntual, com pot ser un curs d’iniciació o en el peculiar cas del Vallvidrera Curling Club. Per posar una mica més de context, aquest 2025 dos dels tres equips catalans que participen en el Campionat d’Espanya han descendit a la segona divisió, quedant els dos cuers a la classificació. 

El Bonspiel de Puigcerdà de l'any 2011 / nevasport.com

La manca d’activitat

Primer de tot, cal recalcar que el cúrling és un esport d’hivern, i per això no es pot jugar durant tot l’any com altres esports que hem tractat a Minosport. El cúrling s’ha de jugar en temporada de fred, així que, allargant molt la temporada, l’època per jugar a cúrling podria durar des de finals de setembre fins a principis d’abril. Doncs perquè no s’optimitza al màxim aquests mesos de fred per realitzar el màxim d’activitats i competicions, com sí que passa a escala nacional a Espanya? La Federació Espanyola d’Esports de Gel ha creat unes instal·lacions a Jaca, Aragó, on s’ha adaptat la pista de gel més petita a les condicions necessàries per jugar a cúrling, i és allà i en aquestes èpoques més fresques on es concentren totes les competicions espanyoles, és a dir, la lliga, el Campionat d’Espanya, algun altre torneig i els entrenaments dels diferents equips que volen anar-hi a entrenar, en ser l’única pista del país que ofereix unes condicions de les pistes enfocades en el cúrling.

La pista de cúrling de Jaca on es concentren totes les competicions espanyoles / Real Federación Espanyola de Deportes de Hielo

La falta d’instal·lacions de gel

A Catalunya el problema és que no hi ha pistes com la de Jaca, cosa que fa que els clubs catalans tenen més de tres hores i mitja de camí fins a la ciutat aragonesa, mentre que els equips, sobretot de Jaca, però també del País Basc, tenen més a prop la pista, i també compten amb pistes de gel. En canvi, en el territori català, només hi ha una pista de gel, la de Puigcerdà, que, a part està a una distància considerable de l'àrea metropolitana de la capital on es concentra el gran nucli de la població i dos dels quatre clubs del país. Llavors, ja per començar, clubs com el Barcelona Curling Club o l’Sporting l’Olla (Lliçà d’Amunt) no poden entrenar amb la mateixa regularitat que els equips o aragonesos i bascos, ja que les instal·lacions de cúrling es troben a més de 3 hores i mitja fins a Jaca, mentre que els bascos hi tenen unes dues hores. Com explica Víctor Navarro, president del Barcelona Curling Club, ha explicat a Minosport ha explicat els motius pels quals els equips catalans s’estan quedant enrere: “tot i fer esforços per anar a entrenar a Jaca i competir, els equips que tenen la possibilitat d’entrenar cada setmana i fer competicions internes, aquests equips et van guanyant la progressió com a club”. 

Mapa dels diferents clubs de cúrling federats, la pista de gel de Puigcerdà i la pista de cúrling de Jaca / Minosport

La pista de gel de Puigcerdà no és la solució a tot això. Primerament, continua estant bastant lluny d’aquests equips, encara que també hi ha el Puigcerdà que té la possibilitat d’entrenar-hi cada setmana. Però aquesta pista no està en les millors condicions. “Quan vas a Puigcerdà allà ha entrenat hoquei, patinatge… i quan arribes les pedres trontollen, el gel està desnivellat…, llavors entrenar a Puigcerdà a un nivell alt és difícil”, ha declarat Navarro. Carles de Moxó, president del Curling Puigcerdà, ha destacat l’impacte que té aquest estat de la pista en les competicions: “a Puigcerdà la pista està lenta i torta, i després quan estem en bones instal·lacions de gel ens passem totes les pedres”. Llavors, com veu de Moxó, la sensació a Catalunya és “que d’aquí un parell d’anys serà impossible guanyar als equips de Jaca”.

Un partit d'hockey a la pista de gel de Puigcerdà / Pirineus Digital

Aquesta falta d’instal·lacions de gel no només perjudica el més alt nivell competitiu, sinó que també, en paraules de Moxó, “no es pot desenvolupar l’esport sense instal·lacions”. Però el cúrling es topa sempre amb el mateix problema quan demana instal·lacions: “som el germà petit dels esports de gel”, diu Navarro. Miquel Amado, del Curling Club Berga explica que “des de la Federació Catalana ens diuen que hem de ser autosuficients, i això és impossible”, pel que proposa que “el que la Federació hauria de fer que amb el que es genera de la neu hauria de recolzar els esports minoritaris com el cúrling o el múixing”. Per explicar això, Abel García, secretari general del Departament d’Esports de la Generalitat, ha declarat a Minosport que “els recursos són els que són, i arribar a tot és complicat”.

La construcció d’una pista de gel

Des de la Federació Catalana d’Esports d’Hivern, com ha explicat Víctor Navarro, que també és responsable del comitè de cúrling de la mateixa Federació, “S’està lluitant a nivell federatiu per construir una pista de gel”, ja que “a la resta d’Europa les grans ciutats tenen mínim una pista de gel”, Madrid en té 5 per exemple. García, s’ha pronunciat sobre la pista: “Crec que aquesta legislatura podrem aconseguir una pista de gel. El nostre compromís amb la Federació d’Esports d’Hivern és treballar la viabilitat d’una pista de gel”. Això no obstant, ha explicat que també hi ha obstacles pel camí: “Cal lluitar contra molts prejudicis: hi ha gent que hi veu problemes d’eficiència energètica i hi ha d’haver uns usos per garantir la viabilitat econòmica, un retorn esportiu”.

El Barça tenia una pista de gel a Barcelona, però va tancar / FC Barcelona

Davant de la inversió multimilionària que suposa una pista de gel, els clubs de cúrling han buscat de fer una instal·lació pròpia. Per exemple, a Puigcerdà es va iniciar un projecte que mai es va acabar. Com explica de Moxó: “falta que s’ho creguin. Els polítics s’han de creure que aquest esport pot tirar endavant”. També defensa les iniciatives d’altres països on l’esport sí que està triomfant: “hi ha països de nova tradició del cúrling com Bèlgica que han fet instal·lacions de cúrling i hi ha esportistes i els seus equips estan arribant als nivells top europeu”.

A Suïssa han fet diverses pistes de cúrling / Swiss Activities

Al capdavall, hi ha un consens en les institucions de cúrling català. La manca d’activitat i, per tant, el poc creixement de l’esport dins l’estat català, està directament relacionat amb el fet que no hi ha instal·lacions de gel. De Moxó, dona la visió de Puigcerdà: “el gran problema del cúrling català és la falta d’instal·lacions d’aquest esport. Això fa que els que hi juguem tinguem una gran dificultat i que aquest esport no evolucioni, perquè amb totes aquestes dificultats és molt difícil que una persona nova s’hi enganxi”. Això concorda amb el que explica Miquel Amado des de Berga, que també afegeix la dificultat de donar competicions que jugar als nous integrants: “el problema són les instal·lacions, no hi ha pistes de gel a Catalunya. Al no haver-hi pistes de gel no es poden fer cursos d’iniciacions ni tornejos, i no es pot donar una continuïtat als nous jugadors”. “He vist molta gent que ha començat el cúrling, ha aguantat dos anys i al tercer ho ha deixat”, ha conclòs. Així mateix ho veu des de la Federació Víctor Navarro: “si no hi ha pistes de gel, la gent no es planteja que hi hagi aquest esport a Catalunya”. I ja no només els clubs i la Federació, sinó que Abel García des del Govern ho veu igual: “el problema més gran del cúrling són les instal·lacions”, i ha conclòs que “estem intentant acompanyar subvencionant tota mena d’esdeveniments, i ara amb els nous canals i la facilitat de poder accedir a l’administració”. Qui sap si ara amb aquesta nova legislatura podrà el cúrling prendre el vol a Catalunya.